(idioma: catalán)
Autor(es) Gustave Flaubert , ISBN:9788497101349.
Artgerust.com
Una de les obres mestres de la literatura universal.
En distribución desde febrero 2010,
Precio: 7,79€  descuento 5%
Oferta:  7,40€ (iva incluido) 

libro electrónico (epub)
*Adobe Digital Editions. Para conocer más sobre este formato pulse aquí
( Licencia de reproducción: 6 dispositivos, no copiar, no imprimir. )

L'educació sentimental recorre la inquieta vida amorosa i social del seu protagonista durant una trentena d'anys. El jove Frédéric Moreau s'estableix a París el 1840 per estudiar Dret, fet que vol aprofitar per seduir la dona de qui està enamorat, Marie Arnoux, casada amb un ric marxant d'art. Davant les seves dificultats per aconseguir-ho, té relacions amb diverses dones, però manté la seva atracció per Marie. Mentre ell alhora tracta d'accedir a l'alta burgesia parisenca, debat de forma animada amb els seus amics i coneguts sobre la presa de consciència política durant la crisi que eclosiona amb la revolució de 1848.En la seva obra de maduresa, el gran novel·lista Gustave Flaubert hi aboca experiències autobiogràfiques com la seva passió per una dona casada més gran que ell, i la seva vida a la capital francesa. Història irònica i pessimista a la vegada, el genial autor hi mostra una visió crítica dels arquetips socials retratats, amb què configura una vasta i incisiva panoràmica de la seva època. 
Gustave Flaubert (Rouen, 1821 - Croisset, 1880) és un dels autors cabdals de la literatura europea de tots els temps. Elogiat i criticat amb la mateixa passió, Flaubert va saltar a la fama amb la publicació de l'esplèndida i a l'època molt controvertida Madame Bovary (1857), que fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social per la seva amoralitat. La pòstuma Bouvard i Pécuchet (1881) i L'educació sentimental (1870), considerada per molts la seva obra mestra, van rebre una acollida semblant. De la seva obra també cal destacar Salambó (1863), una esplèndida evocació de la civilització cartaginesa, i La temptació de sant Antoni (1874).